

El Museu Arqueològic Comarcal, situat a l’edifici gòtic de la Pia Almoina, conserva els materials paleontològics i arqueològics de la comarca. Actualment es troba en plena fase de reforma i ampliació i per aquest motiu es troba tancat i no és visitable.
Des del Museu Arqueològic es gestionen diferents extenisons: el Parc Neolític de la Draga, la Vil·la Romana de Vilauba i el Monestir de Sant Esteve.

El Museu també gestiona el Museu Darder, un dels més antics de les comarques gironines. Inaugurat el 1916, va patir pocs canvis fins la seva remodelació total, iniciada el 2003.
El 2007 obre de nou les portes, incorporant a les col·leccions d’història natural una part dedicada a explicar el fenòmen hidrogeològic de la conca lacustre de l’Estany de Banyoles, un fet que s’havia intentat des de molt temps enrera.
> Més informació aquí (enllaç)

El descobriment d'un hàbitat del neolític antic (cultura cardial) a la vora oriental de l'estany de Banyoles, l'any 1990, ha permès excavar des d'aleshores, a través del Museu i amb l'ajut d'altres institucions científiques, un dels primers poblats neolítics lacustres d'Europa (5300-5000 aC).
Els nombrosos objectes de fusta i els centenars de pilars de les seves cabanes elevades sobre el terra, conservats gràcies a la seva situació, juntament amb la resta de la seva cultura material (objectes d'os, pedra, ceràmica, fauna i vegetals) són un fet excepcional a la península Ibèrica.
El Parc Neolític de la Draga funciona des de l'any 2000. Els visitants poden experimentar com era la vida al neolític gràcies a les seves cabanes reconstruïdes i a les activitats sobre la seva vida quotidiana (obtenció de foc, mòlta manual de gra...).
> Més informació aquí (enllaç)

La Vil·la Romana de Vilauba (Camós) va ser descoberta l'any 1932, però les excavacions sistemàtiques, coordinades pel Museu, van començar l'any 1978 i s'allarguen fins avui dia. A Vilauba podem estudiar com eren les vil·les romanes de l'època altimperial (segles I-III dC), de l'etapa baiximperial (IV-V dC) i del període visigòtic (VI-VII dC), quan la vil·la es transforma ja en un vicus o poble altmedieval.
Entre els objectes recuperats cal destacar les tres figures de bronze del larari, nombroses monedes, vasos ceràmics, eines d'os, bronze o ferro, restes humanes, fauna i vegetals carbonitzats.
El jaciment està restaurat i preparat per a la visita amb un recorregut senyalitzat amb plafons explicatius. També s'ofereix la possibilitat d'una visita interactiva amb suport 3D que ens permetrà viatjar al passat i veure en primera persona com eren les termes, el rebost, el larari, les latrines o el triclini de Vilauba.
> Més informació aquí (enllaç)

El monestir de Sant Esteve, fundat l'any 812, és el cenobi benedictí més antic de Catalunya i l'origen de la ciutat de Banyoles. Fou bastit al damunt d'un antic temple tardoantic, del qual encara es conserven vestigis al subsòl. La primera referència documental coneguda és un diploma del rei Lluís el Pietós de l'any 822, que atorgava immunitat al monestir i li confirmava la propietat de l'estany i de les seves aigües.
Del conjunt, destaca l'església, de nau central amb tres absis, el campanar coronat per un cupulí i el magnífic claustre de dues plantes. Al llarg de l'any s'efectuen diverses visites guiades al cenobi on també es pot veure la magnífica arqueta de Sant Martirià, una de les peces d'orfebreria gòtica més rellevants de Catalunya, tristament cèlebre pel seu robatori esdevingut el 1980 a mans del lladre d'art Erik el Belga.
> Més informació aquí (enllaç)
Què hi pots fer?













