BLOGS

Filosofia 200mg

Engrunes de petits sabers

Escribia sobre mi, vas llegir sobre tu i tots feliços
14/05/2012 - 23:09
  Durant una nit rara a una Ciutadella menorquina plena de vaixells plens de caviar, xampany i luxe se’m va passar pel cap que les Illes Balears eren bombolles de sabó que s’havien anat desplaçant per la Mediterrània i que el nen que les havia bufat era el riu Ebre i tot plegat vaig començar a entreteixir una història que mai es va arribar ni, tan sols, a escriure. La idea em semblava bona però més aviat estrambòtica i potser massa naïf i no sabia com encabir-la dintre de cap relat. Un riu bufant, amb pantalons curts, mirada simpàtica i unes bombolles de foc i de terra, de cossos nus i de Nóos...
Llegeix més

Tornem a la mar?
07/05/2012 - 23:57
  Naufragava l’estiu  del 93 en l’alta mar que solen ser els setembres. Encara quedava suficient calor com per poder gaudir d’un Magnum Almendrado. Els tons groguencs s’encebaven amb l’arena mentre que el blau prenyava l’infinit escumós que ens acollia en les seves onades. Les càmeres de pneumàtic Pirelli eren el nostre vaixell pirata en la conquesta de la nostra infantesa. La nostra infantesa que va durar el que duren tres cançons de Michael Jackson en un iPod. La nostra infantesa, la nostra veritable pàtria. Els nostres banyadors amb nosaltres a dintre, corrent. Corrent i construint fronteres d’...
Llegeix més

L'amor els hi durarà tant com la bateria del portàtil
01/05/2012 - 01:31
  A casa de Joan “sense por” sempre s'havien fet les coses de la manera més poètica possible, i això vol dir arriscant més del compte i no escatimant en donar-se als demés, o a les demés. Però ja se sap  que qui arrisca... qui arrisca corre el perill d'aconseguir allò que volia. La por és sempre més aviat por d'aconseguir allò que es desitja que no pas por de fracassar. Pensant-ho bé, quines excuses ens podríem contar per autoflagelar-nos si aconseguíssim allò que volem? Por al fracàs? No, els “sense por” no en poden tenir de por...
Llegeix més

Mataria dracs per tu
24/04/2012 - 12:59
  Si hagués d’escriure un conte començaria dient “Hi havia una vegada…” o potser no. De contar contes en sé ben poc jo. No m’imagino, si algun dia tinc fills, com els hi podria contar algun conte. Jo tendeixo a equivocar-me i a embolicar la història i a desdibuixar el sentit original que segurament pretendria atorgar-li l’autor que el va inventar si és que hi ha algun autor originari. Total, que ahir vaig gaudir del Sant Jordi més de lo normal. Vaig posar-me amb una amiga a vendre roses a una parada. Em va fer il·lusió veure com la gent venia somrient i se’n tornava contenta. La...
Llegeix més

El relat més íntim o com es desfan els Frigo Dedos
16/04/2012 - 16:25
  Crec que corria l’any 1988 quan vaig tenir aquella experiència tan estranya. La xafogor de l’estiu ens pegava, a tots els nens, les camises a la nostra pell. L’orquestra, poc a poc, començava a escalfar motors provocant que la gent es llevés de les seues taules i sortís a ballar, en parella. Però Jo, a l’igual que molts nens, esperava arribar al recinte de ball per tal de poder desempallegar-me de la protecció dels meus pares i poder començar a jugar a fet i amagar o a qualsevol altre joc que convertís les Festes de Campredó en un paratge idíl·lic on poder sentir que la nit era...
Llegeix més

Quanta veritat pot suportar una persona?
10/04/2012 - 16:37
  Sempre m’ha molestat aquella gent que es vanaglòria de dir-li les veritats a tothom. No suporto la gent que titlla de falsos als demès, les persones que se senten abanderades de la raó i de la sinceritat. No me les trago perquè aquestes obvien una cosa important: que la veritat mai arriba nua, sinó que sempre va acompanyada d’intencionalitat. Al llarg de la vida he vist i sentit a certes persones que insulten als altres, amb un cinisme quasi imbècil, i que es recolzen en “la veritat” per justificar l’insult. Recordo quan de petit algú em venia i em deia “Quin nas més gros que tens. No t...
Llegeix més

Quan s'arriba s'ha de saber arribar
02/04/2012 - 14:10
M’ha passat més d’una vegada que després d’haver començat a escriure sento que estic molt lluny encara d’estar escrivint. Sento com si no estès dient res a pesar d’anar concatenant lletres l’una darrere de l’altra, com si el significant es divorciés del seu significat. He vist escriptors buscant el sentit dels seus textos com qui busca pescar sense esquer, donant voltes i més voltes, naufragant en la seva voluntat d’oferir quelcom que pugui alimentar els estómacs de les paraules tot cosint-les les unes amb les altres per tal de dir-ne alguna cosa, sense aconseguir res més que...
Llegeix més

"Covard" no és nom de superheroi
25/03/2012 - 16:25
  I jo parlava i parlava i ella se’m quedava mirant com desobeint les seves orelles, com si em veiés però no em sentís. I els nervis anaven desfilant per tot el meu cos. A penes em quedava algun tema del que parlar i la meva llengua semblava un cadillac obstinat en agafar la màxima velocitat possible confonent possibilitat i necessitat. Pensava que si jo em quedava callat ella marxaria del meu costat, que si jo no tenia res més a dir ella s’imaginaria que jo era un tipus d’allò més avorrit i que fotria el camp com qui busca la seva llibertat. Sempre m’havia generat molta angoixa quedar-me sense res a dir...
Llegeix més

Núria Curto: aprendre a viure el present
18/03/2012 - 19:08
Com que considero que la filosofia ha d'obrir perspectives noves a l'hora d'enfocar les diverses problemàtiques amb que ens les hem de tenir res millor que oferir a diferents filòsofs i amics l'oportunitat d'aparèixer en aquest petit racó. En aquest cas vos deixo amb un article de Núria Curto; Màster i Llicenciada en filosofia per la UB, tortosina i companya transeünt d'aquesta tranquilitat de saber que tens algú al teu costat.   APRENDRE A VIURE EL PRESENT per Núria Curto Deliciosa percepció la de qui es mou perquè sent, la de qui sent perquè es mou. ¿Podrí...
Llegeix més

Què vull dir quan premo "m'agrada"?
07/03/2012 - 19:06
Quan una criatura mostra un dibuix als seus pares aquests l'afalagaran per tal de reforçar positivament la seva conducta a menys que el nen hagi fet el dibuix a la paret, però centrem-nos en l'aprovació que fa que ens animem a seguir actuant de la mateixa manera, fins i tot l a que provoca que ho fem amb més intensitat i amb més ganes.   D'això tracta el típic “m'agrada” de facebook? Complicat esbrinar-ho, no disposo d'aquesta eina digital per poder accedir a investigacions. Però entenc que, a part d'estar dissenyada per possibilitar publicitat viral que aconsegueixi més visites per...
Llegeix més