BLOGS
 Cabòries aborígensEl bloc de Josep Sabaté |
La Castanyada, lo Halloween i altres cabòries
Enviat per josep sabatéPublicat a
De camí cap a les Barcelones, mentre acabo de pair la castanyada al bus, vaig pensant en com ha anat el cap de setmana. Justament divendres, quan vaig arribar a les Terres de l’Ebre vaig posar-me molt content per diferents motius, alguns dels quals han anat caent a mesura que passaven els dies. Arribar a casa, trobar-me a Alfredo passant amb el cotxe i els altaveus anunciant la manifestació en defensa de la salut a les Terres de l’Ebre, els comerços plens de cartells, o les xiquetes i els xiquets anant a escola amb disfresses per a celebrar la castanyada... Vaig sentir que tot estava al seu lloc, m’agradava pensar que continuem sent un territori combatiu i que, alhora, defensa i conserva les seues tradicions i la seua identitat.
Però esta imatge bucòlica potser només era un miratge, el Halloween també ha arribat a les nostres comarques, potser per a quedar-s’hi si no ho aturem.
El dilluns al vespre va ser el moment més tens de tot el cap de setmana, vaig començar a creuar-me colles de xiquets i xiquetes disfressades com si Roquetes fos Brooklyn i les nostres tradicions haguessen quedat reduïdes al sentimentalisme d’uns quants. Van tenir sort, a la ràdio del cotxe sonava Joan Miquel Oliver i vaig poder reprimir l’instint natural d’atropellar-los. Això sí, el meu twitter va començar a traure fum i vaig exiliar-me amb la meua colla a celebrar la castanyada entre oliveres, tal com fem des de fa molts anys.
Un cop processada l’enrabiada inicial penso que hem de començar a pensar què fem amb la Castanyada, perquè tal com la tenim ara, el Halloween ens està guanyant la partida. Brian Cutts em comentava avui que fa anys a molts llocs se celebraven festes més animades on, a més de moscatell, panellets, castanyes i moniatos també hi havia elements relacionats amb les bruixes i els esperits, fins i tot hi havia carbasses. També en parlava el blocaire Manel Zaera, al seu apunt d’ahir, i comentava que fins i tot la tradició de les carbasses potser no és tan importada com ens pensem.
Hi haurem de pensar i recuperar tots aquells elements de la Castanyada que ens permeten fer i conservar una festa pròpia, atractiva per a les generacions que pugen, fins i tot potser haurem de fer alguna concessió... això sí, tal com hem acordat al bus: el nom no és negociable i el trick or treat ha de desaparèixer.
Fora les festes d'ocupació!
- Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris
festes
Interessant article - i gracies per esmentar-me!
Personalment, crec que la Castanyada no corre cap perill ja que tota la gent ho té ben a dins, i sobretot els petits. Almenys en aquesta zona, totes les escoles treballen molt aquest tema - és la festa més gran de l'any, per exemple, a l'escola del Temple.
La questio es (per a mi) si les dos festes son compatibles, ja que el Halloween tampoc marxarà ja. I, com hem estat dient, jo crec que la resposta potser com concluyes tu, en buscar els arrels de la Castanyada i de Halloween, i podem trobar que son iguals, i que fins fa poc, les tradicions i customs també eren iguals. Parlant en gent, m'adono que aqui també es feia la carabassa abans, que alguna gent contava histories de temor (no deixa de ser una festa pagana davant del temor de l'arribada de l'hivern i el canvi d'estacio), fins i tot alguns recorden portar masqueres, o fer algo paregut al trick o treat .... per que per la Castanyada ja no fem aixo ara, no sé, pero es pot investigar i recuperar, i acabar fent un mix del millor de les dos festes, baix el nom de la nostra, la Castanyada.
Perque, i aixo hem d'admetre, quan els americans monten una festa, ho fan atractiu, sobretot pels petits. Es evident que als petits els farà mes gracia els jocs tipics de la massana, i buscar fantasmes pel jardi, més que mirar com els grans ens fartem!! En fi, dis-ho actualitzant, o dis-ho, recuperant, pero crec que la Castanyada pot ser compatible amb elements de allo que els americans diuen halloween!
Gràcies Brian!
Jo penso que la castanyada està present com a festa formal, dins el programa escolar i totes estes coses, però, en canvi, està perdent pes (d'una manera molt ràpida) al carrer i en un context festiu. Com dèia l'Empar Moliner a la seua columna de divendres a l'Ara: una disfressa de castanyera no és cap tipus competència als fantasmes...
Si no hem de mesclar les dues coses, em quedaré més tranquil (i la meua consciència antiimperialista també... hehehe). El que més interessant em sembla és això de trobar les arrels paganes de la festa i els elements que en formaven part: bruixes, fantasmes, esperits... per a recuperar i repotenciar la nostra castanyada. Finalment, a la meua colla, fem castanyada, però no deixa de ser una nit més de festa (com altres) amb l'única diferència que entre totes les coses que mengem també hi ha panellets i castanyes :-)
Tradició Vs Canvi
La veritat és que és un tema difícil. Jo sempre he pensat que les tradicions estant molt bé però que si hi ha canvis és per algun motiu. A mi em molesta molt i també vaig tenir certs sentiments assassins cap als nens disfressats que vaig veure però per altra banda veig que si hi ha aquest canvi i la gent li surt natural fer-lo, hi ha un motiu, encara que la gent ho faci sense pensar. Està clar que la televisió i el cinema està tenint una influència molt gran, però tant la televisió com el cinema, són part de la vida de la gent...
Està clar que la Castanyada no té tant de màrqueting com el Halloween ditxós, i potser hauríem de ser els interessats a fer aquest màrqueting...
Entenc la visió anti-americana que hi ha al darrera del teu comentari i la compartixo però no sé quina solució s'hauria d'aplicar, ni si s'ha da fer alguna cosa. Al final la gent fa el que vol, influenciada o no...
L'important al final es que ho passis tu bé entre oliveres i amics
La carabassa de Tots Sants, article de Manuel Cuyàs a El Punt
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/471134-la-c...
Una vigília de Tots Sants de quan era petit la mare va venir del mercat amb una carabassa. La vam buidar, li vam obrir uns ulls, un nas i una boca, li vam posar una espelma a dins i ara no recordo on la vam situar: si a dins o a l'eixida, si penjada d'un estenedor o sobre una taula. Cuito a dir que ni la mare ni ningú a casa havia sentit parlar mai de Halloween. Jo en vaig tenir notícia més tard llegint aquells tebeos americans traduïts i publicats a Mèxic per l'editorial Novaro, on els personatges parlaven sovint de Santa Claus, del Dia d'Acció de Gràcies i del Halloween.
De gran he viscut amb tanta intensitat les campanyes en contra del Halloween, les seves disfresses i les seves carabasses, i la reivindicació en canvi de la catalana i humil castanyada, que un moment vaig pensar que la carabassa de la mare i la nostra acció de convertir-la en una mena de calavera havia estat fruit d'un somni. L'altre dia, però, vaig coincidir amb Lluís Racionero i em va explicar que ell també recorda haver buidat carabasses per Tots Sants a la Seu d'Urgell, d'on és natural. Al mateix temps, l'Aleix Renyé publicava i m'enviava una documentació molt il·lustrada sobre carbasses a Catalunya en dia de Difunts. O sigui que les carabasses de Tots Sants, tan bandejades per ser americanes i modernes, formen part també de la tradició catalana. Racionero, que és savi, em va explicar que donar forma calavèrica als vegetals aquell dia per conjurar la mort és un costum celta que havia passat a Amèrica a través dels més celtes de la colla europea: els irlandesos.
I precisament ara, ara que havia tornat la fama a la mare i havia entrat en escena la catòlica Irlanda, surt l'Església i ens diu que el Halloween no s'adiu amb la tradició que ens és pròpia i recomana deixar les carabasses intactes i desar disfresses.
No ens alarmem, però. Com que tendim a fer el contrari del que l'Església dicta, no seria estrany que a partir de l'any que ve els més antiamericans i més tradicionals dels nostres conciutadans trobessin totes les gràcies al Halloween i ens passéssim la vigília de Tots Sants buidant carabasses i tallant llençols per fer el fantasma.
Divendres, 4 de novembre del 2011