BLOGS
 Cabòries aborígensEl bloc de Josep Sabaté |
Esquizofrènia lingüística
Enviat per josep sabatéPublicat a
L'altre dia a la faena vaig ser-ne conscient per primera vegada, sense adonar-me'n anava saltant del meua al meva, del veure al vore i del siguen al siguin... vaig tenir la sensació de no saber parlar i de no ser capaç de controlar en quin dialecte parlo.
Quan escric intento fer-ho amb l'estàndard que ens correspon a les Terres de l'Ebre però cada dia m'emprenya més no tenir les eines necessàries per a fer-ho amb seguretat, de manera correcta i coherent.
Si la nostra llengua té dos estàndards: l'oriental i l'occidental, ambdós igual de correctes i vàlids, no entenc per què a les Terres de l'Ebre – i a altres zones occidentals del Principat – aprenem a escriure, a conjugar verbs o a expressar-nos en oriental. Finament, tot es redueix als llibres de text que se seguixen als centres educatius o, en molts casos, tot depèn de l'esforç del professorat, ja que no hi ha cap criteri sobre aquesta qüestió. Penso que caldria un acord per part del conjunt de la comunitat educativa per a definir com s'ha d'ensenyar la llengua catalana al nostre territori. No pot ser que molta gent no sàpiga que pot escriure (i hauria d'escriure) meua, vore, granera i xalera... o que això s'ensenye com una lliçó més del temari, de la mateixa manera que et parlen d'altres dialectes, mentre et fan aprendre els verbs amb el Xuriguera en lloc de fer-ho, per exemple, amb l'Enric Valor.
L'actual situació penso que és molt negativa, potser més preocupant del que sembla. D'una banda, el fet de no haver-nos ensenyat a escriure correctament amb l'estàndard que ens pertoca fa que molta gent tinga un cert menyspreu cap a la les normes lingüístiques, i no són pocs els que després d'amollar un “això aquí ho diem així” acaben escrivint amb barbarismes, castellanismes o el que faça falta... En molts casos, a més, no és cert que “aquí s'haja dit tota la vida així” i, per tant, no només ho diem de manera incorrecta si no que estem substituint paraules pròpies per altres de forasteres, com li passa al bonic verb “xalar” que cada dia està quedant més arraconat pel desagradable i insípid “disfrutar”, al qual li tinc una mania especial. Així mateix li va passar al lleixiu amb la “lejia”, als musclos amb els “mejillons” o al llamàntol amb el “bogavant”...
D'altra banda, potser haurem d'explicar millor que els estàndards són una llengua “cuinada”, que no són propis d'enlloc si no que tenen la funció de mantenir unida la llengua, tenir una gramàtica, poder-la ensenyar i fer que tothom s'entenga. Per això penso que cal tenir en compte que una cosa és reivindicar la visibilitat de les seues variants i una altra de molt diferent és acabar promovent un dialectalisme que derive en secessionisme, com ja està passant en molts indrets. Els parlants i els mitjans de comunicació hauríem d'acceptar la gran tasca dels lingüistes i defensar el treball que duen a terme institucions com l'Institut d'Estudis Catalans, contràriament estarem disgregant i devaluant cada vegada més la nostra llengua.
Sovint fem grans proclames i manifestacions en defensa de la llengua catalana contra atacs molt evidents i explícits, com per exemple la sentència contra la immersió lingüística, el secessionisme blaver, les prohibicions, el menyspreu i els insults de la caverna mediàtica... però oblidem del compromís que hem de tindre individualment amb la llengua catalana.
Les Terres de l'Ebre som una peça clau en la unitat de la llengua catalana i dels Països Catalans, el debat queda obert però de moment jo ho deixo aquí... (hi ha gent molt preparada fent faena en aquest àmbit i jo no voldria fotre la pota!)
P.D.1 I aquí ho deixo, que ja en tinc prou martiritzant cada dia als meus amics i m'acabaran odiant... :-(
P.D.2 Al Con Jugador podeu conjugar tots els verbs i triar si agafeu la forma oriental o l'occidental.
P.D.3 Enguany se commemora el 79è aniversari de les Normes de Castelló, reconegudes per l'Institut d'Estudis Catalans, tenen una gran importància pel que fa a reivindicació de la llengua catalana. La plataforma Castelló per la Llengua organitza diferents actes, podeu adherir-vos a la convocatòria.
P.D.4 També podeu consultar els treballs realitzats per Miquel Àngel Pradilla, professor de la URV.
- Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris
Quanta raó!!
Jo fa temps que ho dic!! no mos han ensenyat a escriure en el nostre dialecte i això l'empobreix directament!!
En canvi, conec una xica d'Alacant que SEMPRE escriu en valencià i ho fa correctament. A la vegada, sorprenent.
(no cal anar més lluny: he hagut de corregir el text perquè ja l'havia escrit tot en estàndard... :S)
gràcies beta
només una qüestió, per què dius que l'has hagut de corregir per haver-lo escrit en estàndard?
Hem d'escriure en estàndard, però podem fer-ho amb l'estàndard que ens correspon: l'occidental. ;-)
No m'has convençut
Fotre!
Jo no veig res de sorprenent en què algú d'Alacant escriga en valencià...i molt menys que ho faça correctament. Dis-li a la teua amiga que et convide a passar una temporada ací baix i voràs.
Jo pense que estem mesclant coses. Estic molt orgullós d'anar pel món parlant el català d'Alacant, i m'hai se m'ha acudit pensar que per a fer-ho he d'utilitzar expressions incorrectes, barbarismes o calcs semàntics. Els occidentals tenim un estándard de fa un grapat d'anys, fem-lo servir, doncs.
Una altra cosa és utilitzar un estàndard col·loquial i subdialectal. Hi ha lloc per a tot, i em sembla molt encertat l'ús d'estes formes en les expressions artístiques populars, en les relacions personals més properes, en situacions comunicatives pròpies del registre, etc.
Estic sorprés perquè dius que has hagut de corregir el text de l'estàndard al dialecte. Veig que t'hi has esforçat molt. Tan de bo tot el món escriguera l'estàndard que tu tens com a dialectal. Si tot es reduïx a fer servir mos per ens, problema resolt. Jo ho diria així:
Jo fa temps que ho dic!! No mos han ansenyat a ascriure en el nostre dialecte (Valencià meridional-alacantí-sud Biar-Busot?)i a()xò l'empobrix directament!! En canvi, conexc una xica d'Alacant que sempre ascriu en valencià i hu fa correctament. A la volta, sorprenent. (no és menester anar més lluny: he hagut de corregir el text perquè ja l'havia ascrit tot en astàndard.
Siga com fóra, ja va bé que ens plantegem estes coses. El model que triem és important, però al capdvall és més important saber que hi ha gent que SEMPRE utilitzem la llengua, en el dialecte que toque i en el registre oportú. D'això se'n diu militància lingüística i adequació.
Una abraçada des de Biar.
i tant que sí!
Moltes gràcies Sergi.
I tant, el més important és que utilitzem la llengua i que tinguem una actitud militant, tant pel que fa a l'ús, com pels nostres drets com a parlants, per la seua la unitat i també per la seua protecció.
Tanmateix, el que plantejo a l'entrada, en el context de les Terres de l'Ebre, és que a les escoles s'ensenye el català amb l'estàndard occidental, tal com escrius tu, vaja ;-) Ens trobem en una situació estranya, lingüísticament pertanyem a a l'occidental però administrativament estem en un territori majoritàriament oriental... molts mitjans de comunicació locals ja fan aquest esforç, però la manca de coneixement fa que estiguem eternament dubtant i o escrivim en oriental o acabem fent un poti pot i estrany.
Ah, i també seria molt interessant pel que fa a reivindicació de la unitat de la llengua i dels Països Catalans!
Salut des de Roquetes!
Totalment d'acord!
Hola!
Em dic Amadeu i sóc natural de València ciutat, m'he registrat només que per respondre't! l'any passat vaig estar fent pràctiques al Departament d'Ensenyament de la Gen Cat. i treballí a sovint amb textos redactats per docents i personal d'instituts i centres de tot el territori de Catalunya, en fer-ho esperava trobar-me amb la riquesa lingüística de la que tant m'agrada a mi fer gal·la quan parle de la nostra llengua però per contra em vaig trobar amb que la gent del Pallars, de Lleida, de Tortosa... escrivien tots en oriental! i no només en textos formals sinó també en qüestionaris de satisfacció de cursos o notes informals.
També, durant la meua estància allà em vaig vore immers en eixa dèria de no saber ben bé que estàs parlant si oriental o occidental i pense que ni una cosa ni l'altra hauria de ser així.
Com bé dius, al País Valencià utilitzem les formes occidentals, fomentades i divulgades per l'AVL. Si bé no tothom està d'acord amb algunes de les decisions que es prenen des d'eixa institució, quasi tots concorden en que ha ser vit per acostar més la llengua al parlant del carrer.
Sempre he pensat que els parlants del Bloc Occidental hauríem de fer servir les nostres formes que són perfectament correctes i que l'IEC i les institucions catalanes haurien de vetlar pel seu ús al mateix nivell que ho fan per l'oriental.
Perquè, parlant clar i català: que no és la llengua de tots? que no ens queixem del centralisme d'Espanya-Madrid? Que no tenim una llengua ben rica i ben diversa? que si els occidentals podem entendre l'oriental no podran també els orientals entendre l'occidental?
Si al País Valencià es fa (i que jo sàpiga encara no s'ha trencat res ni hem deixat d'entendre'ns entre nosaltres) no sé perquè no es pot fer el mateix a les comarques occidentals de Catalunya o Ses Illes.
Perdona per la xapa! hehe
Una abraça des del sud.
Amadeu
home, l'AVL...
Bon dia Amadeu, gràcies pel teu comentari.
Jo discrepo parcialment amb el que comentes. No estic gens d'acord en acceptar l'AVL com a agent vàlid per a parlar de llengua, ja que és una institució completament secessionista.
Per al bloc occidental hi ha les Normes de Castelló, que enguany compleixen 79 anys, acceptades i reconegudes per l'IEC. Jo penso que el problema no és dels lingüístes, perquè ja fan molt bona feina. Si no de l'ús de la llengua que es fa als mitjans de comunicació i altres agents que acaben sent referents per la seua capacitat comunicativa (institucions, personatges públics, escriptors, o l'escola...).
PD. jo no sóc filòleg, ja em disculpareu i corregireu si poso la pota.
Secessionista? Mai
Hola de nou Josep, crec que estàs un poc enganyat respecte a l'AVL, no sé que saps o t'han contat d'esta institució però la realitat és que l'ùnica normativa que defensa és la de Castelló (http://www.avl.gva.es/va/acords-AVL/main/04/document/DECLARACIO1.pdf), que va emetre un dictamen en defensa de la unitat de la llengua, i que alguns dels seus acadèmics, són membres actius i importants de l'IEC. Tal vegada la mostra més clara que l'AVL no és secessionista siga, precisament, que els secessionistes valencians (blavers) volen que es tanque per "catalanista" i fins i tot han arribat a agredir a membres de l'AVL. Actualment la reivindicació blavera més important és precisament aquesta.
Jo pense, i crec que no sóc l'únic, que l'AVL ha servit per fer més prima la línia entre l'estàndard i la realitat del que es parla al carrer. Pel que dius dels mitjans de comunicació fa poc l'AVL va traure un llibre d'estil del valencià als mitjans de comunicació,(http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/...) en ell es recull un seguit de recomanacions per usar correctament l'occidental als mitjans, potser t'interesse.
A mi l'AVL no em dóna de menjar, vull dir, no tindria cap problema en que existira únicament un ens normatiu oficial per a la llengua, però veient com són les coses a Catalunya i el grau de menysteniment respecte al dialecte occidental que tu denuncies i que jo mateix he comprovat, crec que l'existència de l'AVL és positiva. Tal vegada si vosaltres reivindicareu (els catalans parlant d'occidental) un major consideració del dialecte occidental, com a mínim a les terres de parlar occidental, la cosa canviaria i s'acabaria l'esquizofrènia lingüística de la que parles.
Salut!
Això és al que me volia referir...
"per contra em vaig trobar amb que la gent del Pallars, de Lleida, de Tortosa... escrivien tots en oriental! i no només en textos formals sinó també en qüestionaris de satisfacció de cursos o notes informals".
D'això em queixo!! i ho trobo molt greu i ridícul a la vegada!!!!
quan rebo un correu, d'un amic/ga de qualsevol part de les TE (principalment) i m'escriu en "us", "nosaltres", "vagi", ... m'irrita!! ;) jejeje
salut!!
No me explicat bé...
Quan he dit que havia tingut que corregir el text, és perquè malauradament escric en un estàndard que no me correspon... o sigue, per temor a escriure-ho de manera incorrecta, canvio al català estàndard-oriental que sempre m'han ensenyat a escriure (no parlar).
Sergibarc, veig que tampoc he sapigut transmetre bé lo que volia dir... quan he dit "sorprenent" me referia a que jo conec poques poques persones que constantment escriguen en lo dialecte que els correspon, no només de manera informal, sinó a l'hora de redactar treballs, tasques de faena, correus electrònics, etc. I que ho envejo!! no ho menyspreo, al contrari!!
En tot el que comento me referixo en el moment d'escriure, no de parlar el meu dialecte.
Bé, no se si m'explicat...
(Jo sempre havia tingut entès que si escrius termes dialectals, en este cas occidentals, ho has d'escriure TOT el text en dialecte i considero que no estic suficientment preparada per fer-ho.)
La prioritat ha de ser escriure-ho bé.
Jo penso que és preferible escriure en l'estàndard oriental abans que utilitzar castellanismes o formes incorrectes. Tot i que segurament faig moltes més errades de les que sóc conscient, intento comprovar-ho pràcticament tot al diccionari, o al conjugador de verbs, o preguntar-ho a algun filòleg o filòloga. És a dir, que si no n'estic del tot segur, no ho escrit. Per això els meus treballs estan escrits en oriental, excepte qüestions de lèxic i els possessius meua, teua i seua.
No defenso una postura "dialectalista", si no que se'ns ensenye l'estàndard occidental. Jo escric: ens, us o nosaltres, i l'article "lo" només en comptades ocasions, perquè entenc que és el que diu la normativa i sobretot, perquè sóc conscient que tinc grans mancances en aquest - i en molts altres àmbits - però que tenim grans lingüistes que cuiden la nostra llengua i que són ells qui els professionals que tenen la darrera paraula en aquest àmbit.
salut!
Mirem la realitat en positiu
Josep, felicitats per l'article. Hi fas reflexions amb les quals els occidentals convivim en escriure. Jo crec que la situació de la nostra llengua pel que fa als dialectes -que, sense cap mena de dubte l'enriqueixen- no és tan diferent de la resta de llengües del món. El problema que tenim és que la nostra llengua només té un mini-estat que la defensa i com a mínim tres que l'ataquen acarnissadament. Aquesta situació -la més greu a què ens enfrontem- fa que d'altres qüetsions no estiguen ben resoltes, o no estiguen resoltes del tot -l'escolarització en català va començar als 80 amb recursos molt limitats-. Malgrat això, crec que tenim prou força i prou professionals per aconseguir que la nostra riquesa dialectal arribi a tenir la dimensió que li correspon. No podem abaixar la guàrdia, però.
Una referència
Hola Josep!
Ja fa molt temps que vaig llegir el teu article. Ara fa poc m'he animat a fer un bloc jo també i avui he escrit sobre el nostre català. T'he referenciat, perquè expliques molt bé un sentiment que molts compartim. Espero que no t'importe! Encara estic en procès de (re)aprenentatge ;)
Salut!
Meritxell
Una referència
Hola Josep!
Ja fa molt temps que vaig llegir el teu article. Ara fa poc m'he animat a fer un bloc jo també i avui he escrit sobre el nostre català. T'he referenciat, perquè expliques molt bé un sentiment que molts compartim. Espero que no t'importe! Encara estic en procès de (re)aprenentatge ;)
Aquí ho voràs: http://aprenentacadainstant.wordpress.com/
Salut!
Meritxell