BLOGS
|
|
29/12/2011 - 12:32
Com cada any, quan arriba La Marató de TV3, se'm presenten diversos dubtes i contradiccions respecte aquest esdeveniment i tot allò que representa. Segurament els organitzadors tenen raó quan diuen que La Marató diu molt de tu, el que no tinc clar és si el que diu (de tu i de tots nosaltres) és positiu o negatiu, sovint no sé si hauríem de parlar de solidaritat o de beneiteria naïf.
Està molt bé que s'organitzen esdeveniments solidaris, que es genere consciència i empatia cap a les persones que pateixen o cap a causes que són justes, però hem d'anar en compte a l'hora...
- Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris
06/12/2011 - 22:57
L'altre dia a la faena vaig ser-ne conscient per primera vegada, sense adonar-me'n anava saltant del meua al meva, del veure al vore i del siguen al siguin... vaig tenir la sensació de no saber parlar i de no ser capaç de controlar en quin dialecte parlo.
Quan escric intento fer-ho amb l'estàndard que ens correspon a les Terres de l'Ebre però cada dia m'emprenya més no tenir les eines necessàries per a fer-ho amb seguretat, de manera correcta i coherent.
Si la nostra llengua té dos estàndards: l'oriental i l'occidental, ambdós igual de correctes i vàlids, no entenc per...
- Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris
07/11/2011 - 23:16
Fa uns dies, a la faena, vam preparar una sorpresa per acomiadar-nos d'una campanya a qui se li acabava el contracte, com que al lloc on treballo (i a quasi tot arreu) els comiats comencen a ser massa freqüents, intentem gestionar-los de la millor manera possible. Així que ens vam organitzar i cadascú va portar alguna cosa per a beure o menjar abans de dinar, jo vaig passar per una bodega de Sants i vaig portar una botella vermut de Bràfim i un sifó, si havíem quedat per a fer un vermut calia assegurar-ne tots els components imprescindibles.
Aquí a les Terres de l’Ebre, com comentàvem l’altre dia, tothom sap qu...
- Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris
01/11/2011 - 22:00
De camí cap a les Barcelones, mentre acabo de pair la castanyada al bus, vaig pensant en com ha anat el cap de setmana. Justament divendres, quan vaig arribar a les Terres de l’Ebre vaig posar-me molt content per diferents motius, alguns dels quals han anat caent a mesura que passaven els dies. Arribar a casa, trobar-me a Alfredo passant amb el cotxe i els altaveus anunciant la manifestació en defensa de la salut a les Terres de l’Ebre, els comerços plens de cartells, o les xiquetes i els xiquets anant a escola amb disfresses per a celebrar la castanyada... Vaig sentir que tot estava al seu lloc, m’agradava pensar que continuem sent un territori...
- Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris
19/10/2011 - 15:21
Si haguéssem d'avaluar l'arrelament d’una beguda a un territori en funció dels noms que rep, a les Terres de l’Ebre podríem dir que el vermut està molt arrelat. A Benifallet li diuen sec; al Pinell de Brai, bicicleta o bicicló, depenent de si se servix amb copa o amb got de tub; i a la Ràpita (i a tot arreu), rapitenc.
Jo ja fa temps que li estic agafant el gust a fer el vermut. Això no vol dir únicament prendre alguna cosa abans de dinar, no val prendre's una cervesa i unes pataques. Fer el vermut és quedar amb els amics abans de dinar i beure's un vermut – amb sifó o no –...
- Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris
03/10/2011 - 19:38
El 26 de setembre de 2011 serà una data per a recordar, a la Monumental de Barcelona s’hi va celebrar la darrera corrida de Catalunya. Per a molta gent va representar un avanç important en la defensa dels drets dels animals i, potser també, va suposar un petit avanç per a la societat, ja que acabar amb les corrides ens fa ser una mica més civilitzats. Altres, en canvi, bramaven a les portes de la plaça i, fins i tot, una senyora deia indignada que “els braus havien estat creats per Déu per a ser torejats i matats a les places”, o consideraven una gran pèrdua cultural la prohibició feta pel Parlament catal...
- Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris
27/09/2011 - 10:35
Per a mi, Gerard Quintana mai no ha estat un referent, de fet, he de confessar que – potser per prejudicis, potser pel seu intent de cantar en castellà - mai no m’ha caigut bé, la seua ambigüitat i aquesta manera de voler quedar sempre bé amb tothom m’han resultat incòmodes durant molt temps. Tot i així, les declaracions que va fer en un dels concerts de Sopa de Cabra al Palau Sant Jordi de Barcelona, em van fer canviar una mica la meua opinió, penso que va estar realment encertat. Després d'ell i del president Pujol, ja deuen quedar poques persones al nostre país que vegin realment viable la nostra relaci...
- Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris
07/09/2011 - 18:01
El divendres 9 de setembre es compleixen deu anys de la històrica mobilització en defensa de l'Ebre a Brussel·les, la PDE ha fet una crida a escriure sobre aquest aniversari als blocs, també s'ha creat una pàgina al Facebook, aquí va la meua contribució...
Vivim tan de pressa que sovint no tenim temps de pensar, de reflexionar i de valorar allò que hem fet i hem viscut. Per això penso que és tan important que se celebren aquells aniversaris col·lectius que ens han marcat i que convé tenir sempre presents, perquè ens ajuden a saber qui som i d'on venim, també a recordar qu...
- Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris
22/08/2011 - 10:42
Avui vaig a buscar el meu nou telèfon mòbil i tinc una mica de temor. Ho he de reconèixer, m’estic tornant un addicte de les xarxes socials i del consum d’informació a través d’internet, hi ha dies en què no puc estar-me més de 10 minuts sense saber si hi ha alguna actualització. Després, no en faig ni cas, perquè la major part de vegades res del que hi ha al canal de notícies del Facebook, el Twitter o la safata d’entrada del correu electrònic té gaire interès. Abans, per a accedir a internet necessitava un ordinador, en canvi, a partir d’ara l’accé...
- Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris
18/08/2011 - 17:24
Tinc un amic una mica corcó, que no perd mai l’oportunitat de burxar-me. Darrerament, li encanta retraure’m que no coneixo gaire el territori que defenso i potser té una mica de raó (només potser i només una mica!).
No és cert que no conegue les Terres de l’Ebre, però sí que és cert que una part molt important només la coneixo d’una manera molt superficial, vergonyosament superficial potser. El cas és que els darrers mesos he fet avanços importants en aquest sentit i he quedat fascinat.
El dilluns passat per exemple, mentre anava pel Delta amb uns amics del Baix Llobregat i de...
- Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris























